dijous, 29 de maig del 2008
les llengues que se parlen en franca
L'idioma oficial a França és el francès, el qual és emprat per la totalitat de la població. En algunes regions al costat del francès s'empra el franc-provençal, occità, gascón, bretón, cors, català, alsaciano, basc i neerlandès (flamenc, prop de Dunkerque, en l'extrem nord de França). Cap d'aquestes llengües regionals conten amb la mateixa protecció i promoció a França que per exemple algunes de les d'Espanya. En el sistema educatiu francès els idiomes estrangers fins i tot gaudeixen de menys favor (per exemple les escoles d'ensenyament en català -escoles bressola- es financen amb donacions provinents d'Espanya, o ciutadans i institucions franceses a títol personal). Un significatiu percentatge de francesos és bilingüe amb idiomes estrangers principalment anglès, espanyol, alemany, i italià, en aquest ordre (i que són alhora les llengües dels seus països veïns). En contraparte el francès és la llengua estrangera més estudiada i usada a Europa després de l'anglès. Degut al fet que el francès és el principal vehicle d'integració ciutadana a França -al costat de l'educació-, els immigrants aviat ho empren, no obstant això a l'interior de les seves comunitats familiars no són completament inusuals els sons i veus en les seves pròpies llengües, destacant entre elles l'àrab en les seves variants magrebines.
dijous, 22 de maig del 2008
Troben surant a la mar un farcell de 35 quilograms d´haixi
Un veí de Sant Feliu de Guíxols va descobrir ahir un paquet sospitós que surava a la mar que finalment va resultar ser 35 quilogramas d'haixix. La policia local de Sant Feliu de Guíxols va recuperar el paquet ple de droga quan surava a les aigües de la població. Concretament va aparèixer davant de la cala Vigatà.
Els agents locals van rebre l'avís del veí ahir al migdia. Aquest els va alertar sobre la presència d'un paquet estrany que surava a l'aigua. Per tal de recuperar el farcell, un dels integrants de la policia guixolenca es va llençar al mar per recuperar-lo.
Part del comís de Tossa
En descobrir que el contingut del farcell era haixix, els agents de la policia local van procedir al trasllat del paquet al Cos Nacional de Policia (CNP).
Sospiten que el paquet que es va trobar pot estar relacionat amb l'operació antidroga realitzada al litoral gironí a finals d'abril entre el CNP i el Servei Duaner.
En concret es va comissar prop de 3,5 tones de droga que provenien de la costa del Marroc.Els narcotraficants la transportaven en embarcació semirígida amb quatre motors de 250 cavalls. En veure´s sorpresos van tirar part de l'haixix a l'aigua. Els pescadors van trobar dies després 150 quilograms més.
Els agents locals van rebre l'avís del veí ahir al migdia. Aquest els va alertar sobre la presència d'un paquet estrany que surava a l'aigua. Per tal de recuperar el farcell, un dels integrants de la policia guixolenca es va llençar al mar per recuperar-lo.
Part del comís de Tossa
En descobrir que el contingut del farcell era haixix, els agents de la policia local van procedir al trasllat del paquet al Cos Nacional de Policia (CNP).
Sospiten que el paquet que es va trobar pot estar relacionat amb l'operació antidroga realitzada al litoral gironí a finals d'abril entre el CNP i el Servei Duaner.
En concret es va comissar prop de 3,5 tones de droga que provenien de la costa del Marroc.Els narcotraficants la transportaven en embarcació semirígida amb quatre motors de 250 cavalls. En veure´s sorpresos van tirar part de l'haixix a l'aigua. Els pescadors van trobar dies després 150 quilograms més.
Un motorista incendia un cotxe a Anglès amb un còctel molotov
En les tasques d'extinció van participar-hi dos camions dels Bombers, dotacions dels Mossos d'Esquadres i agents de la Policia Local.
Diversos testimonis afirmen que el motorista es va donar a la fuga ràpidament i que va estar a punt d'envestir un cotxe que circulava per la zona. De fet, el regidor de la Policia, Joan Pèlach (CiU), va explicar que el foc, sortosament, no va ocasionar danys personals i va assenyalar que a banda del cotxe només "s'ha cremat una paperera i un arbre". Pèlach creu que els testimonis seran claus en la investigació d'aquest succés, que podria respondre, segons el consistori, a un "ajustament de comptes" . Fonts municipals han confirmat que el cotxe incendiat pertany a un ciutadà indi amb domicili a Lloret.
Els Mossos d'Esquadra però, no confirmen aquestes dades i afegeixen que en aquests moments el cas s'està investigant, i que no es descarten detencions. Finalment, l'Ajuntament diu que el cotxe cremat no estava abandonat.
Badalona estudia mesures per limitar la velocitat al carrer Lleó per l'incivisme dels conductors
Els petits reductes de tranquil·litat sense vehicles a les ciutats són gairebé relíquies del passat. L'augment del trànsit i de població fan gairebé impossible destinar els carrers a l'ús exclusiu dels vianants. En aquest sentit, els carrers de prioritat invertida, en què els vehicles han de circular a una velocitat màxima de 10 km/h, s'ha convertit en una solució prou bona per governar la convivència entre conductors i vianants. El problema ve quan els conductors no respecten les normes i circulen com si el carrer fos una carretera.
En aquesta situació es troben els veïns del carrer Lleó de Badalona: "No pots caminar tranquil; has de mirar contínuament enrere i al costat per si ve un cotxe o una moto. Corren massa i no tenen en compte la gent que va caminant o que pot sortir de casa en qualsevol moment", explica l'Alícia Mestre, veïna de la zona. El seu company, l'Albert, reconeix que circulant a 10km/h o menys "és fàcil que et posis a 40km/h, perquè tens la sensació que vas a pas de tortuga". Però lamenta que els vehicles passin a "molta més velocitat, posant en perill sobretot els nens i la gent gran, que no reaccionen tan ràpid per apartar-se". L'Alícia ja ha vist en més d'una ocasió situacions de perill que "no han acabat en desgràcia de miracle". "Molta gent encara no s'ha acostumat al canvi que suposa que el carrer ja no sigui d'ús exclusiu per a vianants, de manera que no tothom para prou atenció als vehicles que poden venir", diu aquesta veïna.
Tant l'Albert com l'Alícia troben bé que es permeti la circulació en aquest carrer perquè a alguns veïns amb problemes de mobilitat els és necessari poder arribar en cotxe com més a prop de casa millor. Però consideren que davant l'incivisme d'alguns conductors, el consistori hauria d'instal·lar dispositius de reducció de velocitat i incrementar el control policial.
L'Ajuntament ha detectat alguns problemes al carrer Lleó i en altres carrers del centre. És per això que estudia "diferents opcions per regular el trànsit en els carrers on conviuen vianants i vehicles per obligar a reduir la velocitat i augmentar la seguretat dels veïns", avança Núria Santos, regidora de Medi Ambient i Mobilitat.
Pilones
Entre les mesures que s'estudia hi ha instal·lar pilones a les cruïlles dels carrers del centre, que crearien un marge de seguretat entre l'espai dels vianants i el pas dels cotxes, que es veurien obligats a reduir dràsticament la velocitat per adaptar-se a la nova amplada del carrer. Pel que fa a les bandes rugoses que demanen alguns veïns, els tècnics les descarten perquè "provoquen un soroll molt desagradable, no són efectives si la velocitat no és com a mínim de 50 km/h, i els carrers del centre de Badalona són massa estrets", explica Núria Santos.
En aquesta situació es troben els veïns del carrer Lleó de Badalona: "No pots caminar tranquil; has de mirar contínuament enrere i al costat per si ve un cotxe o una moto. Corren massa i no tenen en compte la gent que va caminant o que pot sortir de casa en qualsevol moment", explica l'Alícia Mestre, veïna de la zona. El seu company, l'Albert, reconeix que circulant a 10km/h o menys "és fàcil que et posis a 40km/h, perquè tens la sensació que vas a pas de tortuga". Però lamenta que els vehicles passin a "molta més velocitat, posant en perill sobretot els nens i la gent gran, que no reaccionen tan ràpid per apartar-se". L'Alícia ja ha vist en més d'una ocasió situacions de perill que "no han acabat en desgràcia de miracle". "Molta gent encara no s'ha acostumat al canvi que suposa que el carrer ja no sigui d'ús exclusiu per a vianants, de manera que no tothom para prou atenció als vehicles que poden venir", diu aquesta veïna.
Tant l'Albert com l'Alícia troben bé que es permeti la circulació en aquest carrer perquè a alguns veïns amb problemes de mobilitat els és necessari poder arribar en cotxe com més a prop de casa millor. Però consideren que davant l'incivisme d'alguns conductors, el consistori hauria d'instal·lar dispositius de reducció de velocitat i incrementar el control policial.
L'Ajuntament ha detectat alguns problemes al carrer Lleó i en altres carrers del centre. És per això que estudia "diferents opcions per regular el trànsit en els carrers on conviuen vianants i vehicles per obligar a reduir la velocitat i augmentar la seguretat dels veïns", avança Núria Santos, regidora de Medi Ambient i Mobilitat.
Pilones
Entre les mesures que s'estudia hi ha instal·lar pilones a les cruïlles dels carrers del centre, que crearien un marge de seguretat entre l'espai dels vianants i el pas dels cotxes, que es veurien obligats a reduir dràsticament la velocitat per adaptar-se a la nova amplada del carrer. Pel que fa a les bandes rugoses que demanen alguns veïns, els tècnics les descarten perquè "provoquen un soroll molt desagradable, no són efectives si la velocitat no és com a mínim de 50 km/h, i els carrers del centre de Badalona són massa estrets", explica Núria Santos.
Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall' arriba als cinemes
Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall arriba aquest dijous als cinemes. El director, Steven Spielberg, i el protagosnita, Harrison Ford, tornen després de molts anys, ara acompanyat per un repartiment de luxe, amb Kate Blanchett, Karen Allen, Ray Winstone i John Hurt.
La pel·lícula de l'arqueòleg i aventurer es pot veure doblada en català a catorze sales d'arreu de Catalunya i a un cinema de Palma.
La pel·lícula de l'arqueòleg i aventurer es pot veure doblada en català a catorze sales d'arreu de Catalunya i a un cinema de Palma.
'Chiki-chiki' en català!
Per un “Bona nit!” al Festival d’Eurovisió. El portal jove Sms25 està impulsant una campanya per reivindicar la catalanitat de Rodolfo Chikilicuatre, “atès que viu i treballa a Catalunya” i que “és coneixedor de la llengua catalana encara que la seva –no gaire extensa– producció musical es generi en castellà”. Des del portal es demana irònicament a l’intèrpret de Baila el chiki-chiki que no perdi “l’oportunitat que brinda el Festival per mostrar a Europa la nostra qualitat musical i les nostres misèries, a parts iguals”.
És per aquest motiu que, en el marc de la campanya Chikilicuatre, músic català i de qualitat, s’estan recollint signatures per aconseguir, “com a mínim” un “Bona nit!” després de l’actuació.
Fonts de Sms25 recorren a les similituds existents entre el cantant eurovisiu i Pau Casals: “Rodolfo Chikilicuatre pot esdevenir davant d’Eurovisió el referent que va ser Pau Casals davant de l’ONU”.
Amb accent català
Fidels a la filosofia de seguir l’actualitat “des del punt de vista dels joves”, Sms25 no podia restar indiferent davant d’un dels fenòmens del moment: el Chiki-chiki. Això sí, amb accent català.
Sms25 és un portal d’in ternet per a joves que “neix amb l’objectiu de normalitzar el català dins dels àmbits informàtics i de fer un periodisme compromès amb el canvi social”, tal com explica Daniel Casanovas, editor del projecte, que assegura que el portal “persegueix parlar l’idioma dels joves amb temes que els interessin, com ara el sexe, els esports, la música...”.
La idea va sorgir “d’un grup de joves amb inquietuds que no trobava cap lloc a internet pensat per a ells”. I el resultat és un espai enfocat a gent d’entre 15 i 30 anys amb tota mena d’informacions, concursos i seccions obertes a la participació.
És per aquest motiu que, en el marc de la campanya Chikilicuatre, músic català i de qualitat, s’estan recollint signatures per aconseguir, “com a mínim” un “Bona nit!” després de l’actuació.
Fonts de Sms25 recorren a les similituds existents entre el cantant eurovisiu i Pau Casals: “Rodolfo Chikilicuatre pot esdevenir davant d’Eurovisió el referent que va ser Pau Casals davant de l’ONU”.
Amb accent català
Fidels a la filosofia de seguir l’actualitat “des del punt de vista dels joves”, Sms25 no podia restar indiferent davant d’un dels fenòmens del moment: el Chiki-chiki. Això sí, amb accent català.
Sms25 és un portal d’in ternet per a joves que “neix amb l’objectiu de normalitzar el català dins dels àmbits informàtics i de fer un periodisme compromès amb el canvi social”, tal com explica Daniel Casanovas, editor del projecte, que assegura que el portal “persegueix parlar l’idioma dels joves amb temes que els interessin, com ara el sexe, els esports, la música...”.
La idea va sorgir “d’un grup de joves amb inquietuds que no trobava cap lloc a internet pensat per a ells”. I el resultat és un espai enfocat a gent d’entre 15 i 30 anys amb tota mena d’informacions, concursos i seccions obertes a la participació.
dijous, 15 de maig del 2008
Petició oficial per salvar Sagunt
El govern valencià, presidit per Francisco Camps, demanarà al Tribunal Superior de Justícia que no s’executi la sentència del Suprem que ordena la destrucció de les obres de rehabilitació del teatre romà de Sagunt dutes a terme pels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli.
Així ho ha anunciat aquest dimecres la consellera de Cultura, Trinidad Miró, basant-se en el dictamen que va emetre una comissió interdisciplinària nomenada per la Generalitat per buscar una sortida a aquella sentència judicial. Segons l’informe d’a quest òrgan és impossible legalment aplicar la decisió judicial per qüestions de seguretat i per problemes per mantenir l’ús cultural del teatre. Es considera que si es reverteixen les obres, “en cap cas” es tornaria el teatre a l’estat en el qual estava abans de la intervenció, es perdria “la important funció social i cultural” que juga, s’atemptaria contra el principi constitucional d’eficiència en la despesa pública i es posaria en perill la seguretat tant dels intèrprets que hi actuessin com la dels vianants que hi passessin.
La Generalitat valenciana es nega així a executar una sentència que va instigar el mateix Partit Popular quan era a l’oposició i el socialista Joan Lerma, que va encarregar les obres, presidia la institució. En arribar el Partit Popular al govern, el 1995, el reclam de l’enderrocament, fins al moment bandera del seu programa, va anar perdent força fins al punt de convertir-se’ls en una patata calenta. No obstant, Juan Molines, militant del PP que va dur fins a l’última instància judicial les “il·legals” obres al teatre romà, no ha cessat en el seu afany i ha seguit reclamant l’execució de la sentència.
Ara és el Tribunal Superior de Justícia qui torna a tenir la pilota a la teulada. Molines es mostra tranquil i convençut que la petició de la Generalitat no aniria enlloc perquè al seu parer no té “cap mena de base legal”.
Des del col·lectiu pel patrimoni de Sagunt se celebra la decisió. L’alcalde de Sagunt (PP), que al seu moment va dir que es destruïssin les obres, es mostra en canvi favorable a la decisió del govern valencià. Per la seva part des del PSPV qualifiquen el dictamen de “sentit comú”, mentre la consellera Trinidad Miró manté que el PP “segueix” pensant que no s’havien d’haver fet les obres però que “cal donar-los una sortida”.
Així ho ha anunciat aquest dimecres la consellera de Cultura, Trinidad Miró, basant-se en el dictamen que va emetre una comissió interdisciplinària nomenada per la Generalitat per buscar una sortida a aquella sentència judicial. Segons l’informe d’a quest òrgan és impossible legalment aplicar la decisió judicial per qüestions de seguretat i per problemes per mantenir l’ús cultural del teatre. Es considera que si es reverteixen les obres, “en cap cas” es tornaria el teatre a l’estat en el qual estava abans de la intervenció, es perdria “la important funció social i cultural” que juga, s’atemptaria contra el principi constitucional d’eficiència en la despesa pública i es posaria en perill la seguretat tant dels intèrprets que hi actuessin com la dels vianants que hi passessin.
La Generalitat valenciana es nega així a executar una sentència que va instigar el mateix Partit Popular quan era a l’oposició i el socialista Joan Lerma, que va encarregar les obres, presidia la institució. En arribar el Partit Popular al govern, el 1995, el reclam de l’enderrocament, fins al moment bandera del seu programa, va anar perdent força fins al punt de convertir-se’ls en una patata calenta. No obstant, Juan Molines, militant del PP que va dur fins a l’última instància judicial les “il·legals” obres al teatre romà, no ha cessat en el seu afany i ha seguit reclamant l’execució de la sentència.
Ara és el Tribunal Superior de Justícia qui torna a tenir la pilota a la teulada. Molines es mostra tranquil i convençut que la petició de la Generalitat no aniria enlloc perquè al seu parer no té “cap mena de base legal”.
Des del col·lectiu pel patrimoni de Sagunt se celebra la decisió. L’alcalde de Sagunt (PP), que al seu moment va dir que es destruïssin les obres, es mostra en canvi favorable a la decisió del govern valencià. Per la seva part des del PSPV qualifiquen el dictamen de “sentit comú”, mentre la consellera Trinidad Miró manté que el PP “segueix” pensant que no s’havien d’haver fet les obres però que “cal donar-los una sortida”.
Una fallada en una canonada d'aigua deixa sense subministrament a 600 usuaris del centre de Sabadell
Una fallada en una canonada d'aigua ha deixat aquesta matinada sense subministrament uns 600 usuaris del barri Sol i Padrís del centre de Sabadell, segons ha informat una portaveu de la companyia Aigües de Sabadell.
La incidència s'ha produït a causa d'una avaria en el sistema elèctric, que ha fet que una de les vàlvules de la xarxa de subministrament d'aigua, que funciona de manera automatitzada, s'obrís, fet que ha provocat la fallada en la canonada.
Els operaris de la companyia s'han traslladat a la zona afectada, al carrer Sol i Padrís, i han tallat el subministrament en el sector afectat, cosa que ha afectat uns 600 usuaris del barri.
Els tècnics no han pogut iniciar les tasques de reparació fins a les 08:00 hores, quan, per normativa, és l'hora a partir de la qual es permet fer obres al carrer. Cap a les 10:15 hores, els tècnics han acabat de reparar la canonada i han iniciat les proves de manera intermitent en diferents trams de la xarxa per comprovar que no es produïen escapaments.
La incidència s'ha produït a causa d'una avaria en el sistema elèctric, que ha fet que una de les vàlvules de la xarxa de subministrament d'aigua, que funciona de manera automatitzada, s'obrís, fet que ha provocat la fallada en la canonada.
Els operaris de la companyia s'han traslladat a la zona afectada, al carrer Sol i Padrís, i han tallat el subministrament en el sector afectat, cosa que ha afectat uns 600 usuaris del barri.
Els tècnics no han pogut iniciar les tasques de reparació fins a les 08:00 hores, quan, per normativa, és l'hora a partir de la qual es permet fer obres al carrer. Cap a les 10:15 hores, els tècnics han acabat de reparar la canonada i han iniciat les proves de manera intermitent en diferents trams de la xarxa per comprovar que no es produïen escapaments.
Els Prínceps i membres del Govern assisteixen al funeral pel guàrdia civil assassinat per ETA
VITÒRIA
Després de tancar la capella ardent, instal·lada a la Subdelegació del Govern a Vitòria, el fèretre ha estat traslladat a la catedral, molt a prop, escortat pels seus companys i seguit per una comitiva en què anava la seva viuda, María Victoria.
Allà esperaven el fèretre, a l'escalinata del temple, els Prínceps d'Astúries; el president del Senat, Javier Rojo; la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega; el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba; la titular de Defensa, Carme Chacón, i el lehendakari, Juan José Ibarretxe, entre altres polítics, així com alts càrrecs de la Policia i de la Guàrdia Civil.
Centenars de persones congregades
Quan ha arribat el fèretre hi ha hagut molts aplaudiments per part dels diversos centenars de persones congregades.
Al peu de les escales se li han retut honors i s'ha interpretat l'himne nacional. Posteriorment, han introduït el fèretre al temple a les espatlles, seguit per les autoritats.
Per desig de la família, s'han tancat les portes del temple i no s'ha permès l'accés dels mitjans de comunicació al funeral, que oficia el bisbe de Vitòria, Miguel Asurmendi.
Uribarri tornarà a ser la veu de TVE a Eurovisió
Les males cares que José Luis Uribarri va fer a la gala d'elecció del Chiki chiki, i les seves crítiques a la cançó i al mateix Chikilicuatre, no l'han conduït a l'infern mediàtic. Al contrari: la polèmica ha facilitat que torni a encarregar-se de la retransmissió del Festival d'Eurovisió, una tasca de la qual havia estat jubilat el 2003, després d'haver estat la veu del certamen durant 22 anys consecutius.
El popular presentador, que explicarà als espectadors de TVE-1 tot el que passi el pròxim 24 de maig a Belgrad, va escenificar ahir la seva reconciliació amb Chikilicuatre fent-li una abraçada en l'acte de presentació a Madrid de la campanya promocional del festival.
Uribarri va recórrer al patriotisme per justificar el seu canvi de postura. "Fent un símil, jo sóc seguidor del Reial Madrid, i vull que Raúl actuï a la selecció, però si al final no hi va, jo dono suport a Espanya igualment". El locutor va qualificar l'operació televisiva del Chiki chiki de "representació extraordinària, transgressora i divertida", i va celebrar que ja sigui hora de fer "una cosa diferent, diferent".
L'actor David Fernández, en el paper de Rodolfo Chikilicuatre, va reiterar que no estava segur de guanyar, però sí "de fer un bon paper", i després de donar un cop de colze al locutor, que estava al seu costat, li va preguntar: "¿Oi que sí, Uribarri?", i l'al.ludit va contestar: "Però només si Europa té sentit de l'humor".
Chikilicuatre sortirà demà cap a Belgrad per començar-hi una intensa promoció de la seva cançó. Des de dilluns que ve, TVE-1 obrirà en prime time una finestra diària en què s'informarà de les aventures del personatge. "També hi haurà una àmplia cobertura en els telediaris i en altres programes d'actualitat", va explicar ahir Marina Collazo, directora de programes d'entreteniment de la televisió estatal.
Raffaella Carrá, que presentarà la retransmissió del festival, també serà l'encarregada de conduir les dues gales prèvies. El 21 de maig s'oferirà Europasión, en què cantants espanyols interpretaran èxits eurovisius, i el mateix dia de la final, el dissabte 24, s'emetrà Salvemos Eurovisión con Chikilicuatre, un especial amb convidats, reportatges, connexions i música.
dijous, 8 de maig del 2008
Les noves graelles de motos no estan regulades per llei
Les noves graelles per a motos que de forma experimental està començat a assajar Barcelona no tenen, de moment, una base legal. Les marques vials amb què es representa l'espai destinat als motoristes davant els semàfors no estan recollides al Reglament de Circulació, i si en un futur la mesura es consolida serà obligat fer la reforma corresponent per evitar que hi hagi un buit legal.
Toribio explica que els representants dels motoristes van proposar l'adopció d'aquest sistema en una taula de treball de la Direcció General de Trànsit, adaptant una fórmula que de fa temps funciona amb èxit a Anglaterra
Des de la Mutua Motera, que aplega 17.000 motoristes a tot l'Estat, un dels seus responsables, Juan Carlos Toribio, proposa que en un futur aquest espai quedi delimitat "per una franja blanca, on paren els cotxes, i una de blava per a les motocicletes".
De moment, l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa la prova amb una graella amb franges grogues i un indicador que adverteix que és un espai reservat per a motos. La mesura que ha començat a experimentar Barcelona aquests dies s'aplicarà aviat a Madrid, també amb caràcter experimental.
Toribio explica que els representants dels motoristes van proposar l'adopció d'aquest sistema en una taula de treball de la Direcció General de Trànsit, adaptant una fórmula que de fa temps funciona amb èxit a Anglaterra. Toribio destaca que la línia de detenció avançada permet una "millora de la mobilitat i una descongestió del trànsit". Segons Toribio, també dóna més seguretat al motorista, "perquè saben que quan arriben al semàfor poden guanyar la posició sense haver de fer avançaments temeraris".
La nova mesura de trànsit per a les motos no ha aixecat passions entre els ciclistes. Haritz Ferrando, del Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), troba bona la iniciativa si serveix per millorar la seguretat, però "no si ha de servir per promoure l'ús de la moto". El portaveu del Bacc no creu oportú portar a la Comissió Cívica de la Bici de Barcelona una proposta similar per a les bicicletes, perquè considera que "abans cal millorar moltes altres coses, com la seguretat als carrils bici que ocupen motos i cotxes" .
El genoma de l'ornitorinc revela les claus d'una naturalesa híbrida
L'ornitorinc, un sorprenent mamífer monotrema que externament mostra elements d'au, de peix i de rèptil, és efectivament una curiositat evolutiva en què es fonen gens característics de diverses classes d'animals i gens únics de la seva espècie, segons ha confirmat la seqüenciació del seu genoma. El treball, que avui publica la revista científica Nature, l'ha desenvolupat un consorci internacional que ha comptat amb participació d'un grup espanyol encapçalat per Carlos López Otín, de la Universitat d'Oviedo.
La seqüenciació, que ha analitzat 2.000 milions de parells de bases de l'ADN d'una femella anomenada Glennie, ha identificat 18.500 gens, dels quals el 80% són comuns
a mamífers, rèptils i aus. L'ornitorinc o Ornithorhyncus anatinus, endèmic d'Austràlia i Tasmània, és un primitiu mamífer que gairebé no té familiars pròxims en el conjunt de la Terra.
L'espècie, amb 52 parells de cromosomes (10 dedicats a les diferències sexuals), té moltes característiques úniques dels mamífers, com el pèl que li cobreix el cos i l'alletament de les cries, però també dels rèptils, ja que les femelles ponen ous i els mascles produeixen verí. Finalment, algunes característiques, com un bec que detecta els febles camps electromagnètics emesos per les seves preses sota l'aigua, són úniques dels monotremes.
El treball ha revelat l'origen genètic d'algunes d'aquestes peculiaritats. D'aqueta manera, la capacitat per produir verí és deguda a la presència en el genoma de les defensines, similars a les que tenen els rèptils, mentre que els receptors olfactius i els gens del sistema immune, molt més abundants que en els restants mamífers, són originals de l'espècie.
L'equip espanyol ha analitzat en detall la part del genoma que constitueix el denominat degradoma o conjunt de gens de proteases, un grup de més de 600 proteïnes que influeix de forma decisiva en la vida de tot organisme.
La seqüenciació, que ha analitzat 2.000 milions de parells de bases de l'ADN d'una femella anomenada Glennie, ha identificat 18.500 gens, dels quals el 80% són comuns
a mamífers, rèptils i aus. L'ornitorinc o Ornithorhyncus anatinus, endèmic d'Austràlia i Tasmània, és un primitiu mamífer que gairebé no té familiars pròxims en el conjunt de la Terra.
L'espècie, amb 52 parells de cromosomes (10 dedicats a les diferències sexuals), té moltes característiques úniques dels mamífers, com el pèl que li cobreix el cos i l'alletament de les cries, però també dels rèptils, ja que les femelles ponen ous i els mascles produeixen verí. Finalment, algunes característiques, com un bec que detecta els febles camps electromagnètics emesos per les seves preses sota l'aigua, són úniques dels monotremes.
El treball ha revelat l'origen genètic d'algunes d'aquestes peculiaritats. D'aqueta manera, la capacitat per produir verí és deguda a la presència en el genoma de les defensines, similars a les que tenen els rèptils, mentre que els receptors olfactius i els gens del sistema immune, molt més abundants que en els restants mamífers, són originals de l'espècie.
L'equip espanyol ha analitzat en detall la part del genoma que constitueix el denominat degradoma o conjunt de gens de proteases, un grup de més de 600 proteïnes que influeix de forma decisiva en la vida de tot organisme.
El Barça viu la pitjor humiliació al caure golejat després de fer el passadís al Madrid i no podrà ser ni segon
Tot i ser cruel el passadís, que ho va ser, i tot i l'ele- gància i la dignitat del Bar- ça i de Rijkaard per felicitar el Madrid, no hi ha drama pitjor que el d'assistir a l'epitafi d'un equip que un dia va ser bonic. Si a Atenes van quedar per sempre les ruïnes del dream team fa 14 anys, al Bernabéu reposen des d'ahir a la nit les despulles del majestuós Barça que va ser de Ronaldinho. I que ara no és de ningú. Ni tan sols de Rijkaard, que ja té les maletes fetes. El Barça es va endur un vergonyós 4-1. Ja no serà ni segon, un lloc que s'ha quedat el Vila-real. Als 20 minuts del clàssic, el barcelonisme va tancar els ulls i va suplicar que s'acabés aviat perquè el torment del passadís inicial no era el final del cercle virtuós. Era, desgraciadament per a l'equip de Rijkaard, el principi de la fi. Dos gols del Madrid, dos errors arbitrals. Però ben poc importa. Ni de coartada serveix que una falta de Guti a Márquez prèvia al gol de Raúl no fos assenyalada ni que una llançada a la piscina de Sergio Ramos acabés en el gol de Robben o el rigorós penal de Puyol. Tant hi fa. L'indefensable és la desídia d'un Barça moribund.
En què m'agradaria treballar quan siga major?
A mi de major m'agradaria treballar en ua guarderia cuidant xiquets, o de perruquera; però no ho tinc clar encara.
Que m'agradaria ser de major
A mi m'agradaria treballar de policia,perquè fan un bon treball i ajuden a les persones i això és que m'agrada,ajudar les persones i poder-les fer felices perquè no els passe res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)